«Senyors, us agradaria escoltar una bella història damor i de mort?» La magnífica frase inicial del Tristà de Bédier, tan sovint citada, encaixa a la perfecció com a síntesi temàtica dAmor de perdició. Aquesta novel·la de Camilo Castelo Branco, la més coneguda de lultraromanticisme portuguès, és, en la seva essència, la història dun amor impossible i del destí tràgic al qual es veuen forçats els seus protagonistes. Com Bédier, també Castelo Branco resumeix la peripècia de la seva obra en una sola frase: Va estimar, es va perdre i va continuar estimant. No obstant això, davant linici del Tristà, en que una història damor i de mort, sense individualitzar encara els protagonistes, és oferta als oients-lectors, Camilo Castelo Branco construeix la seva frase-nucli amb un subjecte implícit en les formes verbals personals, un personatge individualitzat des del principi: Simão Botelho. A través de lindividualisme violent den Simão, del seu intent de redempció mitjançant lamor, del fracàs de lexperiència i de la seva mort com a únic absolut i única salvaguarda de lhonor personal, Camilo Castelo Branco construeix lexemple més acabat dheroi romàntic de la literatura portuguesa. Qui és lautor daquesta història damor i de mort? Camilo Castelo Branco -a qui anomenarem en Camilo, tal com han fet cinc generacions de portuguesos- va néixer el 1825 i va morir el 1890.» Del pròleg dELENA LOSADA