Se sentia indecís. [...] El costat dret del cervell li deia que ja era hora dintegrar-se dins la correntia jovenívola i de viure les emocions pròpies de la seva edat. Però laltra banda del cervell, segurament la que agombola la vena per la qual transiten les veus dels complexos, la part que acoquina, li deia que se nanàs, que darrere de na Margarida mai no trobaria res de bo.