En aquesta novel·la participen personatges ben diversos: un sastre centenari, el director dun diari dàmbit comarcal, un matrimoni dorigen algerià, un corresponsal de guerra, un filòsof de renom internacional i un professor universitari africà, per citar-ne alguns. Seguint el fil de les paraules daquests personatges, la Sara Martí, protagonista de la novel·la, basteix una memòria col·lectiva esquitxada sobretot de records amargs: lextermini nazi, el tràngol duna violació, la guerra dels Balcans, lassassinat dun ésser estimat, les represàlies del règim dictatorial instaurat a la Guinea Equatorial després de la seva independència, la història dun desamor... Records, tots ells, explicats des del fracàs, però amb un marcat biaix reivindicatiu. La Sara Martí és, de fet, una periodista que es nega a acceptar la realitat tal com és. I així ho explica a través dels seus articles dopinió de La veu del Baix Llobregat. En Blanc i negre és, senzillament, una mirada crítica i compromesa que posa de manifest un vell tòpic que cau massa sovint en loblit: entre el blanc i el negre hi ha una escala àmplia de grisos, incloent-hi el gris de lesperança. O, com ens recorda un dels personatges de la novel·la, tot recitant de memòria un fragment de lautobiografia dErnesto Sábato: El món està ple dhorrors, de traïcions, denveges; desempars, tortures i genocidis. Però també docells que aixequen el meu ànim quan sento els seus cants, a trenc dalba; o quan la meva vella gata sadorm sobre els meus genolls; o quan veig el color de les flors, de vegades tan minúscules que shan dobservar des de molt a prop.