L’Alexandre diu que és el Príncep de les Maresmes, fill del rei Albatros i de la reina Fortuna, ja que això és el que li ha fet creure el seu pare. Però un dia es queda sol i quan explica qui és, ningú no se’l creu. Ell fa temps que dubta; tanmateix, fins ara s’ha esforçat a mantenir que és un príncep, perquè no creu possible que el seu pare l’hagi enganyat tant. Però..., qui és en realitat? Aquest serà el punt de partida de la recerca de la seva autèntica identitat, amb el desig de saber la raó per la qual el seu pare li ha dit tantes mentides. La topada amb la realitat no serà gens fàcil de pair, i menys encara quan haurà de compartir la seva realitat amb altres nois en una casa d’acollida. La Mar, la Judit, l’Ona i, sobretot, en Kilian, el veuran com un noi estrafolari que no entén de qui se’n riuen. De mica en mica, però, les distàncies s’aniran escurçant i l’Alexandre descobrirà que no és ell sol qui té problemes. A més, tindrà l’ajut de la Irene, la psicòloga que el tracta, per descobrir el seu passat.