Entre 1950 i 1978, J.V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal daniversari. Laniversari sesqueia el 18 de setembre, quan el poeta i la senyora Ventalló encara eren al Port de la Selva aprofitant les últimes setmanes destiu. Les vacances sacabaven i, abans de tornar a Barcelona, el poema de laniversari era la penyora duna amistat renovada. Sorprèn el to de confidència entre lautor i la seva única lectora. Com quan investiga amb les formes, ara el poeta també prescindeix del pudor literari. En aquest cas, però, per parlar-nos dell mateix.