The Homecoming (ara Tornar a casa en la traducció catalana) fou estrenada per la Royal Shakespeare Company, dirigida per Peter Hall, el 3 de juny de 1965, amb Vivien Merchand, la primera esposa de Harold Pinter, com a protagonista. És una de les obres més potents de Pinter. Una casa on viuen quatre homes, Max, dos dels seus fills i el seu germà, rep la visita del fill gran, professor d’una universitat nord-americana, i de la seva esposa, que aquells encara no coneixien. Això trasbalsa l’organització anterior del grup i provoca una reestructuració imprevista dels espais de poder. Potser no és el fill qui torna a casa, sinó la dona, que es mou en un terreny que no li és desconegut. Es pot crear un àmbit propi de domini en un territori prèviament marcat? Com sotmetre-s’hi i tenir-ne el control al mateix temps? Cal una certa adequació a l’esquema masclista previ? Qui s’imposarà? Els nouvinguts o els que ja hi eren? Els homes o la dona? Tots hi tenen un paper, cadascú amb la seva personalitat i amb coses a perdre i a guanyar. Són preguntes que transcendeixen l’anècdota i que interpel·len l’espectador, sorprès per la tensió de les escenes, que, tanmateix, són reals com alguns fets de cada dia o com la fantasia feta realitat per l’acció del llenguatge. Reals com la confrontació dels animals de la jungla o com el càlcul racional d’alguna de les parts. Pinter diu “el que passa a les meves obres és realista, malgrat que el que estic fent no és realisme”. The Homecoming (ahora Volver a casa en la traducción catalana) fue estrenada por la Royal Shakespeare Company, dirigida por Peter Hall, el 3 de junio de 1965, con Vivien Merchant, la primera esposa de Harold Pinter, como protagonista. Es una de las obras más potentes de Pinter. Una casa donde viven cuatro hombres, Max, dos de sus hijos y su hermano, recibe la visita del hijo mayor, profesor de una universidad estadounidense, y de su esposa, que aquellos aún no conocían. Esto afecta la organización anterior d