Lhome del barret , paradigma de lindividu solitari, creador o personatge duna obra literària, és el símbol principal que articula aquest llibre de narracions singulars. Una mica parent, a estones, dels contes de fades, de les rondalles populars o de la narrativa fantàstica, recorre els diversos registres del conte amb dosis dironia i de distanciament. Tot el llibre té un fil argumental no declarat. Les primeres parts presenten petites rondalles que conformen un univers oníric, però simbòlicament coherent. La segona meitat del llibre ens presenta les peripècies, minúscules peripècies, com les de tots els homes i les dones reals, dun individu que bé podria ser lautor de la primera part del llibre. Així, Lhome del barret, a partir de peces a primera vista inconnexes, es va travant en una visió del món paradoxal, entre realista i onírica, entre mística i escèptica.