La tercera persona és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però sadona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà daquest narrador que haurem de treure 1entrellat duna trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt damor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca daquest impossible, haurà denfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de 1a matèria dels immortals... La tercera persona inaugura brillantment un període de maduresa en 1obra dAlbert Mestres. [narratives I]