Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda . Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. Al cap dun any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de lOdissea: estic més content daquella intuïció que de cap dels meus poemes. Josep Carner Mercè Rodoreda elaborà, a lexili, una poesia forta i pura, secreta i penetrant, dinigualable bellesa plàstica. Agonia de llum és el descobriment, en tota la seva plenitud i abast, daquesta faceta desconeguda amb la qual Rodoreda serigeix en un referent inesborrable de la lírica universal.