Estudi sobre els instruments musicals dels flabiolaires: noms, història, mides, formes i usos. Qui en fa, com i per què, i les maneres com els han fet i els fan sonar els flabiolaires. Amb nombroses figures, citacions, un glossari i un rigorós corpus de notes i documents. En els països occidentals avançats trobaríem ben pocs casos de pràctiques multiseculars de professionals de la interpretació musical vigents fins avui que s'hagin pogut mantenir quasi àgrafes fins a la darreria del segle XX. Però aquest és el cas del flabiol, encara més el de les percussions que l'acompanyen, i també el d'altres instruments catalans antics. Fidels a una línia de treball de molts anys, de què són mostra les monografies En Quirze Perich, flabiolaire i Músics de flabiol i bombo , publicades en aquesta mateixa col&183;lecció, Rafel Mitjans i Teresa Soler han acceptat el repte de produir un recull obert i assequible d'informacions sobre el flabiol i les percussions que l'acompanyen. Contrastant la pràctica totalitat de la bibliografia disponible a les acaballes del segle XX i prenent com a punt de referència la pràctica professional dels flabiolaires de tradició oral, els ha calgut endinsar-se per camins molt poc fressats. El resultat d'aquest treball és un considerable corpus de notícies, si no inèdites, pràcticament inoïdes, sobre l'ofici, els estris i les paraules dels flabiolaires. El flabiol dels flabiolaires mostra, juntament amb bona part del que es pot saber del flabiol i dels flabiolaires avui, un seguit de qüestions obertes i de preguntes encara sense resposta al voltant del més excepcional i desconegut dels instruments populars catalans.