¿És possible que un gos tanoca et faci descobrir la clau de la felicitat? Que ho preguntin als Grogan . En John i la Jenny són joves, estan enamorats i tot just comencen una vida en comú; són feliços i tot transcorre tranquil·lament fins el dia que decideixen tenir un gos. Es queden un preciós cadellet de labrador que bategen amb el nom de Marley i que, ben aviat, es converteix en una locomotora de quaranta-quatre quilos amb pèssim control sobre el seu cos monumental. Travessa portes de vidre, perfora les parets, baveja sobre els convidats i s’empassa tot el que troba, des de trossos de sofà fins a les joies de la Jenny. Tots els esforços per educar-lo resulten en va, i ni tan sols l’escola d’ensinistrament serveix per a res. Però Marley té un cor pur i molt gran, i si bé rebutja posar límits al seu comportament, l’amor i la lleialtat que professa als seus també són il·limitats. Comparteix amb la parella les grans alegries i els sorprèn donant-los suport en les adversitats. L’amor incondicional, aprenen els Grogan, pot arribar en formes molt estranyes.