Tenim la idea que l’escriptura va significar la civilització i va inaugurar el que en diem història, però actualment encara perviuen alguns pobles que no coneixen l’escriptura, potser perquè no l’han necessitada mai, com els nostres avantpassats. I és que l’escriptura no és en absolut indispensable per a la condició humana. Així doncs, ¿com i quan va sorgir la necessitat de fixar per escrit allò que fins aleshores la memòria s’havia encarregat de transmetre? ¿És veritat que una imatge val més que mil paraules? Potser caldrà desmentir la preeminència de l’escriptura sobre l’oralitat, ja que té múltiples limitacions: la dificultat per reflectir la riquesa de la parla, el perill de l’ambigüitat i altres problemes de la comunicació diferida. Amb tot, les lletres són tan importants! En un interessantíssim recorregut al llarg de la història del llenguatge, el lingüista Jesús Tuson analitza els orígens i l’evolució de l’escriptura, des de les inscripcions en tauletes de fang de l’antiga Mesopotàmia fins a les converses de xat dels nostres dies.