En Juanito estava trist i no sabia com sortir-sen. En veurel així, lavi es va imaginar què li passava. I no sequivocava: tot era culpa de les paraules que no deia, les paraules que en Juanito es guardava i no satrevia a dir. Però en Juanito va acabar entenent que no podia fer altra cosa: si volia curar-se, havia de ser valent i parlar...