Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de lordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens descalfor són alguns dels escenaris i personatges daquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Ens trobem davant dels records dinfantesa i joventut dun tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Valent-se dun llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu duna ciutat i una època com una novel·la de formació, en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent sendinsa pels viaranys dun territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena dhumor, tendresa i seducció