Lemoció de mirar la cara i els ulls i el somriure duna altra persona és una experiència molt gratificant. Quan aconseguim retenir només uns pocs segons la mirada de laltre, dos sistemes nerviosos, dues identitats, dues ments assoleixen una unió palpable i, dalguna manera íntima. Les connexions cerebrals es multipliquen i algunes toquen els centres del plaer per encendre espurnes de felicitat. Mai no heu pensat que aquestes mirades no deixen de ser microestats de felicitat? Necessitem daquestes emocions com el pa que mengem i només elles seran el bon coixí per adaptar-nos a canvis que cada cop més són el resultat dun increment -avui certament espectacular- del grau dincertesa que caracteritza la complexitat de les organitzacions generades per a nosaltres els humans. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació podrem intervenir de manera exitosa sobre la nostra vida personal i disfrutar dextensos i intensos espais de felicitat.